Taula d'editors sobre el procés editorial
(amb Hugo Camacho d'Orciny Press, Antoni Munné Jordà de Pages, Luis Rueda i
Marta Torres, Hermenaute, Jordi Solé i Comadrons, Voliana)
|
Foto cedida per Raül Magí |
Que podem fer nosaltres
com a editors per potenciar el sector?
Aquesta és la pregunta que
va planar en la taula de la CatCon d'editors. Una cosa està clara, que teníem
moltes més preguntes que respostes, i així i tot la pluja d'idees era força
interessant.
La competència entre
editorials no era la qüestió. De fet, cadascuna té aspectes rellevants i únics, però alhora, treballar en cooperació i col·laboració era una de les pautes que
totes teníem en comú.
|
Foto cedida per Raül Magí |
Mentre que Antoni Munné i
Jordà de Pagès ens recordava que teníem lectors, però que calia assabentar-los
de les coses en què treballàvem, i que les xarxes socials, la comunicació, els
punts de venda i la informació editorial havia de ser uns dels punts forts que
s'havien de treballar, Luís Rueda d'Hermenaute ens recordava que també calia
treballar en xarxa amb altres formats culturals, com els jocs de taula, o el
món audiovisual. Des d'aquest punt de vista, s'apuntava el 2001 quan ja es
parlava de vincular una fira del llibre amb el Festival de Sitges, com a molts
altres festivals de cinema fantàstic, però que també caldria entrar en contacte
amb activitats vinculades al món audiovisual a tot el territori, com el
Festival Cocollonat i crear sinergies transversals.
|
Foto cedida per Raül Magí |
No es va oblidar però que
la ciència-ficció, tot i la precarietat en català, té uns quants passos més en
el recorregut que no pas la fantasia. Al nostre país es confón sovint la
fantasia amb literatura juvenil i sovint només es tradueix el que arriba per
aquest tipus de públic. És per això que des d'Edicions Secc i Hermenaute es
parlava de treballar el públic objectiu, ampliar opcions, i sobretot, treballar
amb autors locals i potenciar les icones i arrels de la fantasia del nostre
país, treballar la mitologia de casa nostra, i fer-nos nous referents, així com
recuperar autors clàssics i treballar amb joves autors.
|
Foto cedida per Raül Magí |
I això sense oblidar que
la traducció de la fantasia al català segueix sent una assignatura pendent, de
la qual sovint només ens arriben els grans best sellers i les sagues més
televisives.
|
Foto cedida per Raül Magí |
Però també varen aparèixer
alguns dels nostres fantasmes habituals, com accedir a les escoles, apuntava
Marta Torres d'Hermenaute, que programes com a autors a l'aula treballin més el
fantàstic, o com accedir a les Biblioteques, o als ajuts institucionals del
sector, comentava Jordi Solé i Comadrons de Voliana.
En Jordi Solé va destacar
però que des de la seva editorial Voliana, on treballen l'especulació més
científica, més que cercar referents en les arrels i tradicions de casa nostra,
volien emmirallar-se en l'actualitat més punyent. I sobre tot treballat les
llistes, i les fires, i les trobades, punts de contacte amb el lector.
|
Foto cedida per Raül Magí |
Fou Hugo Camacho d'Orciny
Press el que remarcà que era molt important treballar amb la xarxa i en xarxa,
que eren els bloguers i projectes com CifiCAT els que actualment donaven més
visibilitat a editorials de format combatiu com les nostres, i la xarxa qui
permetia multiplicar aquesta visibilitat i projectes com , però també es va fer
la pregunta més interessant, sabem que volen els lectors?
I els lectors i les
lectores, els presents a aquesta jornada, varen contestar:
Volem activitats vinculades
a moviments literaris, i treballar en xarxa activitats com l'any Frankenstein o
l'any Pedrolo, deien, volem més llibres en digital, tot i que les editorials
encara són reticents, perquè els costos segueixen sent grans pel poc públic
habituat al digital, volem que les editorials copsin els nostres gustos lectors
i ens aportin novetats interessants, continuaven, volem veure més editorials
del fantàstic en la setmana del llibre en català, reblaven.
|
Foto cedida per Raül Magí |
Al final Antoni Munné
Jordà resumí una mica la jornada, hem de treballar les xarxes, deia, i hem de
fer feina transversal amb altres gèneres, i formats, i crear sinergies entre
nosaltres, però al final el contacte directe i clar amb el lector, per donar-los
allò que volen, ha estat, és i serà, sempre, el llibreter!