dimarts, 12 de desembre de 2017

Una lectura des de la psicologia d'Els híbrids minvants, per Mercè Rigo Grimalt

Una aportació psicoanalítica a “Els híbrids minvants” d’ Edgar Cotes i Argelich
Freud planteja en el seu article “Lo Siniestro” (1919), que el que és sinistre és  una vivència contradictòria on el que és  estrany se’ns  presenta como conegut i el que és conegut es  torna estrany. Aquest sentiment que sent  familiar i conegut retorna a nosaltres amb una sensació de estranyesa i  contingut terrorífic, ens produeix angoixa. . El psiquiatra espanyol López Ibor explica que una vegada el pare de Kierkegaard li va explicar al seu fill la història del bandit generós, un ser que robava i assassinava per ajudar als pobres, una espècie de Robin Hood. Un tipus violent però generós.  Kierkegaard va quedar molt impressionat pel relat del seu pare, es va dirigir a l’ habitació, es va posar davant del mirall i mirant-se, li va agafar un atac d’ angoixa. López Ibor es pregunta què li va passar a  Kierkegaard en aquell  moment, per què es va angoixar tant?: Kierkegaard, va veure al criminal que tots tenim dins, va veure la possibilitat de que ell mateix es podia convertir en un bandit.
Edgar Cotes amb molta lucidesa i un gran domini del llenguatge, ens  mostra sintèticament i en poques paraules aquest punt de sinistre de les coses quotidianes que poden convertir-se en estranyes. El grup d’adolescents que visiten el cementiri i mengen “el compost de color verdós ...amb un gust exquisit; la recerca de la sirena que es converteix  en “una au rapinyaire”, la mosca com “una invasió definitiva”, l’escalfor dels llençols, el plaer de “la Mandra” que es converteix en “gèlides planxes d’acer, que el fermaven al llit amb força” i tants d’altres. Amb una gran lucidesa  expressa aquest punt tan fugisser del que és sinistre, tan difícil d’explicar en paraules. Edgar, que crec que té la maduresa del filòsof, no pròpia de la seva edat; ens parla reiterativament del problema del temps: “El bucle” de la repetició on ens porta el nostre JO que sempre ens acompanya, la tragèdia de la mort, aquest temps que continua, s’ allargassa i  s’escampa en el camp sideral o en la robòtica: “L’home tricentenari” i la  incertesa pròpia de la vida que il·lustra tan bé  en “El principi d’ incertesa”, de Schödinger, el científic de física quàntica que va idear l’ experiment mental de la caixa amb el gat, que opta per obrir-la i es troba amb el no saber, amb  la gran tragèdia DEL NO RES.  EL BUIT,  base de  l’ angoixa.

Mercè Rigo i Grimalt

Aquest Nadal regala llibres, i ara compra Xiuxiuejos terrorífics i rep un regal sorpresa!!!



Un clàssic del terror, Guy Maupassant, que no podeu deixar escapar!




   

dilluns, 27 de novembre de 2017

Els editors a la CatCon

Taula d'editors sobre el procés editorial 
(amb Hugo Camacho d'Orciny Press, Antoni Munné Jordà de Pages, Luis Rueda i Marta Torres, Hermenaute, Jordi Solé i Comadrons, Voliana)

Foto cedida per Raül Magí

Que podem fer nosaltres com a editors per potenciar el sector?
Aquesta és la pregunta que va planar en la taula de la CatCon d'editors. Una cosa està clara, que teníem moltes més preguntes que respostes, i així i tot la pluja d'idees era força interessant.
La competència entre editorials no era la qüestió. De fet, cadascuna té aspectes rellevants i únics, però alhora, treballar en cooperació i col·laboració era una de les pautes que totes teníem en comú.
Foto cedida per Raül Magí

Mentre que Antoni Munné i Jordà de Pagès ens recordava que teníem lectors, però que calia assabentar-los de les coses en què treballàvem, i que les xarxes socials, la comunicació, els punts de venda i la informació editorial havia de ser uns dels punts forts que s'havien de treballar, Luís Rueda d'Hermenaute ens recordava que també calia treballar en xarxa amb altres formats culturals, com els jocs de taula, o el món audiovisual. Des d'aquest punt de vista, s'apuntava el 2001 quan ja es parlava de vincular una fira del llibre amb el Festival de Sitges, com a molts altres festivals de cinema fantàstic, però que també caldria entrar en contacte amb activitats vinculades al món audiovisual a tot el territori, com el Festival Cocollonat i crear sinergies transversals.

Foto cedida per Raül Magí
No es va oblidar però que la ciència-ficció, tot i la precarietat en català, té uns quants passos més en el recorregut que no pas la fantasia. Al nostre país es confón sovint la fantasia amb literatura juvenil i sovint només es tradueix el que arriba per aquest tipus de públic. És per això que des d'Edicions Secc i Hermenaute es parlava de treballar el públic objectiu, ampliar opcions, i sobretot, treballar amb autors locals i potenciar les icones i arrels de la fantasia del nostre país, treballar la mitologia de casa nostra, i fer-nos nous referents, així com recuperar autors clàssics i treballar amb joves autors.
Foto cedida per Raül Magí

I això sense oblidar que la traducció de la fantasia al català segueix sent una assignatura pendent, de la qual sovint només ens arriben els grans best sellers i les sagues més televisives.

Foto cedida per Raül Magí
Però també varen aparèixer alguns dels nostres fantasmes habituals, com accedir a les escoles, apuntava Marta Torres d'Hermenaute, que programes com a autors a l'aula treballin més el fantàstic, o com accedir a les Biblioteques, o als ajuts institucionals del sector, comentava Jordi Solé i Comadrons de Voliana. 

En Jordi Solé va destacar però que des de la seva editorial Voliana, on treballen l'especulació més científica, més que cercar referents en les arrels i tradicions de casa nostra, volien emmirallar-se en l'actualitat més punyent. I sobre tot treballat les llistes, i les fires, i les trobades, punts de contacte amb el lector.
Foto cedida per Raül Magí
Fou Hugo Camacho d'Orciny Press el que remarcà que era molt important treballar amb la xarxa i en xarxa, que eren els bloguers i projectes com CifiCAT els que actualment donaven més visibilitat a editorials de format combatiu com les nostres, i la xarxa qui permetia multiplicar aquesta visibilitat i projectes com , però també es va fer la pregunta més interessant, sabem que volen els lectors?

I els lectors i les lectores, els presents a aquesta jornada, varen contestar:

Volem activitats vinculades a moviments literaris, i treballar en xarxa activitats com l'any Frankenstein o l'any Pedrolo, deien, volem més llibres en digital, tot i que les editorials encara són reticents, perquè els costos segueixen sent grans pel poc públic habituat al digital, volem que les editorials copsin els nostres gustos lectors i ens aportin novetats interessants, continuaven, volem veure més editorials del fantàstic en la setmana del llibre en català, reblaven.

Foto cedida per Raül Magí
Al final Antoni Munné Jordà resumí una mica la jornada, hem de treballar les xarxes, deia, i hem de fer feina transversal amb altres gèneres, i formats, i crear sinergies entre nosaltres, però al final el contacte directe i clar amb el lector, per donar-los allò que volen, ha estat, és i serà, sempre, el llibreter!

Seguim viatjant, ara a Figueres convidats per Llibres Lowcost

dimecres, 15 de novembre de 2017

Presentació d'Els híbrids minvants a la Llibreria Chronos (resum)

Per fi, després de dos mesos, ens posem al dia! Aquí us deixem el resum de la primera presentació d'Els híbrids minvants! Aviat arribaran més! 




dilluns, 30 d’octubre de 2017

Xiuxiuejos terrorífics, horror clàssic de la mà de Guy Maupassant

"Les pors més profundes de la mà d'un clàssic del terror"




Autores de les Il·lustracions Silvia Estall i Txell Ozcariz.
Autor del book trailer: Adrià Colas

Els híbrids minvants d'Edgar Cotes Argelich arriba en prevenda!

Ja el tenim aquí, la novetat de l’estiu d’Edicions Secc.  Arriba la prevenda del llibre Els híbrids minvants , d’Edgar Cotes i A...