Relat de Sant Jordi : Una altra vida

 

Ha arribat el dia! Som al mes de Sant Jordi   i aquí teniu el vostre relat exclusiu per a subscriptors i subscriptores: 

"Una altra vida" d'Edgar Cotes  il·lustrar per Anna Sanjuan 
en exclusiva només per totes i tots vosaltres

Un bon relat per gaudir dels dies de llibres i relats!

➡Apunteu-vos abans del 29 d'abril a la nostra llista de correu i rebreu aquest relat exclusiu il·lustrat!

Esperem que el gaudiu tots i totes i recordeu que els dies vinents el podrem comentar  amb el seva autora al nostre grup de Telegram, Espai de Lectura! 

Si encara no us heu subscrit, podreu gaudir del proper relat si ho féu abans del proper bimestre amb el relat de Sant Joan el 24 de juny!

 «El mite de Sant Jordi traspassa qualsevol concepte humà. No és una figura que hagi passat a la història i sigui extraordinària, sinó que és un conjunt d’elements antropològics, culturals, d’orígens diversos i dispersos, que creen aquesta llegenda, amb una iconografia d’origen marcadament precristià». Vicenç Ambrós

Qui era Sant Jordi? 

"Rere sant Jordi se superposen cultes pagans que l'Església primitiva cristiana va anar assimilant en la figura del màrtir, a la recerca de personatges heroics que facilitessin el procés evangelitzador. Home sant també per a l'islam, els contes orientals el van acompanyar d'una princesa. A partir de l'edat mitjana, el patró dels cavallers esdevindria, també, el senyal identitari de la corona d'Aragó."

"Nascut a Lydda, a Palestina, cap a l'any 270. Martiritzat a Nicomèdia, el 303". Una línia i, en el fons, ni tan sols d'això n'estan segurs. De fet, la llegenda el fa néixer a la Capadòcia, a l'actual Turquia, i el fa morir a Lydda. No hi ha proves històriques fiables que certifiquin cap d'aquestes dades.[...]

Quan l'emperador Dioclecià proclama l'edicte que obliga a rendir culte al déu Apol·lo, Jordi renega de soldat, distribueix les seves riqueses entre els pobres i s'enfronta a l'emperador, per la qual cosa és empresonat i martiritzat. I és en aquest punt en què el relat es comença a embolicar. [...]

Segons els autors, el martiri de Jordi es va allargar set anys i durant aquest període el màrtir hauria mort i ressuscitat fins a tres vegades: cremat, tallat en dos per una roda d'espases i enverinat per un mag. [...]

La iconografia de Sant Jordi té el seu origen a l’antic Egipte, però la llegenda és anterior. [...] Sant Jordi era la síntesi d'un cúmul de veneracions paganes [...]

[...] el cavaller que mata el drac és una de les primeres epopeies que acompanyen el desenvolupament de la civilització. 3.000 anys abans del naixement de Crist, els sumeris de l'antiga Mesopotàmia expliquen com el dragó Kur va raptar la deessa Ereshkigal i com el déu Enki va lluitar contra el monstre per alliberar-la. Hitites, babilonis, cananeus, assiris... totes les cultures mesopotàmiques reviuran una vegada i una altra la llegenda. [...]

Va ser durant la primera croada. Quan l'any 1098, els croats van aconseguir reconquerir la ciutat de Lydda de mans turques, es van quedar astorats de veure com aquells 'infidels' havien conservat el tradicional culte que la població rendia a Sant Jordi, a qui els musulmans anomenaven amb el misteriós nom de Khidr, 'el Cavaller Verd'. [...]

A base d'aparicions providencials, com a la fi de l'edat mitjana, la imatge del cavaller ja s'havia convertit en l'estendard de les confraries i els ordes militars de mig Europa, com va ser el cas de l'orde de sant Jordi fundat per Pere el Catòlic l'any 1201. [...]

[Font: https://www.sapiens.cat/historia-casa/qui-era-sant-jordi_17300_102.html Consulta 15/04/2021. Sònia Casas Codinach (text); José Enrique Ruiz-Domènec, Arturo Pérez i Armand Puig]

Bisturí de Ramona Solé novetat molt negra d'aquesta primavera!

 

Entrevista a l'autora al diari Segre: http://ramona-sole.blogspot.com/2021/03/bisturi-al-diari-segre.html

Disponible al web de l'autora

Sergi G. Oset entrevista a Edgar Cotes el 26 de març a les 19h a Instagram Live en directe!

Divendres 26M a les 19 a InstagramLive @SergiGOset ens deixarà gelats amb la seva entrevista a @Edgar_Cotes on podrem saber més coses de "CORDEGEL"!

Apunteu a l'agenda ja!

Divendres en Sergi G. Oset, li fa el Voight-Kampff per esbrinar si és un replicant. #Cordegel

Quin serà el resultat?

No te'l pots perdre!

 

CORDEGEL, LA PRIMERA NOVEL·LA D'EDGAR COTES, JA EN PREVENDA

«Soc Rhedynn Cordegel, la caçadora de monstres més temible dels tres

continents. Segur que heu sentit a parlar de mi. Que no? Bah, em preneu

el pèl. És clar que n’heu sentit a parlar. N’estic ben segura». 

Atenció! Ja en preveda "CORDEGEL"

Pots comprar-lo a la nostra web amb un 5% de descompte!

La portada màgica i les il·lustracions interiors obra de Laia Baldevey

Podeu rebre el vostre exemplar amb enviament gratuït i amb el regal d'un punt de llibre de la gran portada de Laia Baldevey! 

I atenció, si sou subscriptors, per la compra en prevenda, rebreu una xapa amb el drac de CORDEGEL! (fins exhaurir existències) 

"La Rhedynn Cordegel, una fetillera psíquica malparada, avariciosa i molt basta, es dedica a caçar monstres i passa el seu temps lliure emborratxant-se en tavernes i lligant amb cambreres, soldats o qui li passi pel davant. Viu en aquesta espiral de vida aguerrida de caçadora a sou pel millor postor, fins que, un dia, com en tota bona història de fantasia, apareix en Gideon, el seu antic mestre, un vell fetiller amb poders elementals, que li proposa una aventura plena de fama i recompenses. Vaja, en realitat només recompenses, perquè la fama, a la Rhedynn, li importa tres raves.

La caçadora psíquica, rancorosa de mena, encara recorda els durs entrenaments del mestre, mentre ell passava el temps de taverna en taverna. I el mestre que la va criar sap molt bé que els diners són el combustible que fa moure tant el món com la seva deixebla. Així doncs, li ofereix una bona picossada i ella l’accepta sense ni parar-se a pensar ni un moment on s’està  ficant. D’aquesta manera, comença una aventura que la portarà no només a repartir quatre garrotades, sinó també a descobrir-se a ella mateixa i, fins

i tot, a revelar els secrets més ben guardats del seu planeta.

Les aventures de la Rhedynn proposen una perspectiva feminista i en

favor dels drets del col·lectiu LGTBI+, en què la Rhedynn persegueix un desig de llibertat sexual i de pensament, i té un control ferm de la seua vida per voler anar més enllà d’allò que una societat intrínsecament masclista vol imposar-li. Cordegel vol ser una sàtira tant dels tòpics encarcarats de la fantasia (lluita binària entre el bé i el mal, deus ex machina, cavallers que lluiten per salvar damisel·les...) com dels problemes de la societat contemporània, amb un estil mordaç i irònic que s’hibrida amb altres gèneres com la ciència-ficció, com han fet grans mestres de la literatura amb qui Cotes s’emmiralla, com Bradbury, Pratchett, Calders o Pedrolo.

L’univers de Cordegel, malgrat que s’ambienta en els escenaris habituals del subgènere de l’espasa i fetilleria com tavernes, ciutats brutes i boscos indòmits, vol incloure referents catalans propis com ara referències a autors medievals com Ausiàs March, armes de l’edat moderna com el mosquet, o la inclusió de monstres propis de la mitologia catalana com les simanyes, els simiots o els minairons."