dimarts, 2 de març de 2021

Il·lustrant Samaniat

 


DIRECTE AL CANAL D'EDICIONS SECC 

IL·LUSTRANT SAMANIAT


La portada màgica és obra de @txell_illustr.

Les il·lustracions fantàstiques interiors obra de @bernat-gl_il.lustracio Samaniat és un llibre il·lustrat i us volem explicar com!
Per això aquest dissabte els entrevistarà en directe a les 12h al nostre canal de youtube.


6 de març a les 12 en directe!

dilluns, 1 de març de 2021

Les autores parlen de Samaniat, les bruixes es rebel·len les fades s'empoderen!

"Resu io i el Samaniat baia." Himne primer del Cat Trap Tofisme By En$i O$i. Sergi G. Oset

"El que vam perdre amb el foc" Edgar Cotes

"Les profecies de la Mamaxó" Alícia Gili Abad "La Nit dels Estimballs, Diari d’una remeiera" Sílvia Armangué




"Lluna Nova a Can Martí" Ferran d'Armengol "Malleus politicarum (altrament conegut com el Martell d’Hipòcrites)" David Gómez "Ofrenes i Recompenses" Ramona Solé

"Lux aeterna" Antoni Herrero


"Pensarà que us han devorat els gossos" Alister Mairon

diumenge, 28 de febrer de 2021

Arriba Samaniat, les bruixes es rebel·len, les fades s'empoderen, en prevenda des de l'1 de març al 14 de març!

 




Atenció! Ja en preveda "Samaniat, les bruixes es rebel·len, les fades s'empoderen"

La portada màgica és obra de Txell Ozcáriz 
Les il·lustracions interiors obra de Bernat Gómez


Podeu rebre el vostre exemplar amb enviament gratuït i amb el regal d'una xapa exclusiva  dels nostres il·lustradors! 





I atenció, si sou subscriptors, per la compra en prevenda, rebreu un joc complert de xapes!


L’art de bruixar no «s’aprèn» normalment, l’art

es «dona» i es «té».

El sàbat, l’akelarre, el sagarum, són mots als quals estem acostumats quan parlem de fetilleries. Serveixen per definir una reunió de bruixes i bruixots però, en últim terme, s’utilitzaven en un context judicial, erudit o literari. Per contra, les bruixes i bruixots definien  les seves trobades com reunionsassembleesaplecs o Samaniats: celebracions en comunió amb la natura on es podien alliberar de les cotilles socials i morals imposades per la religió, la comunitat i l’Estat.  Striges, lilith, lamiai, malèfiquesbruixesmetzineres: han estat termes comuns per acusar, estigmatitzar i condemnar  les dones díscoles i que han gosat alçar la veu per revelar-se. Dones capaces d’oposar-se a l'ordre establert i fer tremolar els fonaments del patriarcat des de les tradicions mesopotàmiques, preindoeuropees o romanes fins a les més properes  de les zones rurals de les nostres planures i muntanyes.

«Samaniat, les bruixes es rebel·len, les fades s’empoderen!», ens parla de dones ferides, dones fortes, empoderades, dones sàvies que caminen pels marges, dones que s’enfronten a la forma de vida patriarcal de la societat que les envolta i lluiten per canviar-la de front, amb caràcter i de forma assertiva a través de la força col·lectiva que ofereix la tradició del Samaniat. «Samaniat, les bruixes es rebel·len, les fades s’empoderen!» és un recull de relats delicats, violents, esfereïdors, bells, mordaços, satírics, violents... una visió crítica i capacitada del camí que hem de fer, conjurat davant la foguera amb esperit transgressor, que parla de dones i contracultura, del sostre de vidre de la dona, de la cosificació del seu cos, de l'escletxa de gènere, de foc i ànima, de carn i llàgrimes i de com el Samaniat genera moviments de pensament contra l'heteropatriarcat.



Vols saber com es va il·lustrar Samaniat? 
Bernat Gómez ens ho mostra amb el relat 


En Bernat Gómez, autor de les il·lustracions interiors de "Samaniat, les bruixes es rebel·len, les fades s'empoderen" ens mostra el seu procés creatiu amb una de les il·lustracions del relat "Ofrenes i recompenses" de Ramona Solé.


dissabte, 27 de febrer de 2021

Relat de Carnaval: Setena

 




Ha arribat el dia! Som al mes de Carnaval  i aquí teniu el vostre relat exclusiu per a subscriptors i subscriptores: 


"Setena" d'AlisterMairon  il·lustrar per Bernat Gómez 
en exclusiva només per totes i tots vosaltres

Un bon relat per gaudir dels dies de disbauxa carnavalera!

Esperem que el gaudiu tots i totes i recordeu que els dies vinents el podrem comentar  amb el seva autora al nostre grup de Telegram, Espai de Lectura

Si encara no us heu subscrit, podreu gaudir del proper relat si ho féu abans del proper bimestre amb el relat de Sant Jordi el 24 d'Abril!


 «Però sabeu que és el Carnestoltes? Aquests dies us parlarem d'ell: "El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix les activitats del carnaval».


«El carnestoltes» «el carnaval» i «la candelera» són els moments  que presideixen el calendari del mes de febrer dins del nostre tradicionari. El Llegendarium ens explica els origens de la candelera:  «ens hem de remuntar a la història de Roma» però també als origens germànics i cèltics, on en acabar l'hivern, calia purificar les ànimes amb celebracions on les candeles  representaven les ànimes que guiaven a l'altra vida, i que després els cristians varen adaptar als seus ritus. El carnestoltes també té origens romans, «Ens remuntarem a les feriae stultorum o Festes dels Bojos romanes, amb la Quirinalia i ue després es varen ajuntar amb les creacions originals medievals, amb festes esbojarrades que es feien entre abats i clergat O de les festes dels balls de l’ós i altres festes d’hivern.» ens diu també el Llegendarium. 

A l'edat mitjana el carnestoltes va quedar íntimament lligat amb el cristianisme:

«El carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana des de l'edat mitjana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els quaranta dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l'altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i no menja carn (però sí, peix).» (Viquipèdia)

Per l'esglèsia la guerra entre, 
 un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l'altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i no menja carn (però sí, peix), era la guerra que encara quedava a les zones rurals sobre tot a muntanya entre les creences tradicionals i paganes, que representaven el rei Carnestoltes i la vella Quaresma, que era l'ordre establert per l'esglèsia. 

La representació diguem publicitària del poder amb la Quaresma de l'ordre establert per l'església contra les tradicions i creences precristianes de l'església també tingué una representació militar: El 1171 Alfons el Cast i el Bisbe Guillem de Torroja, varen iniciar una Croada contra el Paganisme al Pirineu a l'hora que iniciaven una altra contra els àrabs a la Franja, perquè segons el Bisbe, tenien l'enemic dins de casa!





Il·lustrant Samaniat

  DIRECTE AL CANAL D'EDICIONS SECC  IL·LUSTRANT SAMANIAT La portada màgica és obra de @txell_illustr . Les il·lustracions fantàstiques i...