Dames invisibles. Quatre contes de fantasmes.

 Descripció del producte: 


Dames Invisibles. Quatre contes de fantasmes.

Col·lecció Minairons clàssics: núm. 3

Autores Mary Elizabeth Braddon, Edith Nesbit, Mary E. Wilkins Freeman, Mary Shelley. 

Traductor: Edgar Cotes

Il·lustradora portada: Silvia Estall

Tema: Relats Gòtics de fantasmes. Terror.

ISBN: 978-84-121592-8-8

Format: 140 x 210 mm.

Enquadernació: fresada amb solapes,  pàgines: 100. Català.  2021 

Editorial: Edicions Secc
PVP:  12€.

  Sinopsi: Una nit de tardor, una tempesta amb llamps i trons, una llar de foc i una bona beguda calenta. Ja teniu tots els elements necessaris per preparar-vos per Dames invisibles. Quatre contes de fantasmes, aquest recull de quatre relats gòtics d’aparicions.

Mary Shelley, considerada pionera de la ciència-ficció, és menys coneguda com a contista; Mary Elizabeth Braddon, gens convencional com actriu i escriptora; Edith Nesbit, escriptora extravagant i de caràcter; Mary E. Wilkins Freeman, feminista declarada.

Quatre autores especialitzades en escriure sobre les tenebres, cases per on vagaregen avantpassats rancuniosos, ombres que s’escolen per les parets, fosques mirades darrere els miralls o esperits esgarrifosos que sorgeixen de la mentida i l’engany.

Shelley, Braddon, Nesbit i Wilkins són contistes mestres en descriure protagonistes gens arquetípiques i desafiadores dels convencionalismes patriarcals.

Dames invisibles ens parla, sobre el paper, de dones sepulcrals, però també de les seves autores, invisibilitzades sovint, no tant pel seu talent innegable, com per la seva condició de dones.

 

Autores: Mary Elizabeth Braddon, nascuda el 4 d'octubre de 1837 i morta el 4 de febrer de 1915 fou una popular escriptora de novel·les de l'era victoriana al Regne Unit. Se la coneix principalment com l'autora de la novel·la sensacionalista El secret de Lady Audley.

Edith Nesbit,  (Londres, 15 d'agost del 1858 - New Romney, Kent, 4 de maig del 1924) fou una escriptora anglesa que esdevingué pionera del gènere fantàstic infantil i juvenil. També escrigué literatura per a adultsː novel·les de terror, poesia, propaganda política, obres de teatre i ressenyes.

Mary E. Wilkins Freeman, (Randolph, 31 d'octubre de 1852 - Metuchen, 13 de març de 1930) va ser una escriptora estatunidenca. Freeman va començar a escriure històries i poesia per a nens sent una adolescent, per a fer costat a la seva família i ràpidament va aconseguir l'èxit. La seva obra millor coneguda va ser escrita en els anys 1880 i anys 1890 mentre vivia en Randolph. Va produir més de dues dotzenes de volums de conte i novel·les. És coneguda sobretot per dues col·leccions de contes, A Humble Romanç and Other Stories (1887) i A New England Nun and Other Stories (1891).

Mary Shelley, Mary Wollstonecraft Shelley (30 d'agost de 1797-1 de febrer de 1851), nascuda Mary Godwin, fou una escriptora anglesa. La seva obra més coneguda és Frankenstein, o el modern Prometeu (1818), una de les obres més representatives del romanticisme, , que es considera una primerenc exemple de ciència-ficció.[1] També va editar i promoure les obres del seu marit, el Poeta romàntic i filòsof Percy Bysshe Shelley. El seu pare era el filòsof polític William Godwin i la seva mare era la filòsofa i activista feminista Mary Wollstonecraft. 

Traductor:

Edgar Cotes i Argelich (Balaguer, 1997).   És escriptor, corrector i traductor,  també treballa com a subtitulador per a TV3. Graduat en Traducció i Interpretació d’anglès i japonès, amb menció de traducció editorial, i màster d’Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes, els dos a la UAB. Com a traductor literari, ha traduït els llibres Sistemes operatius alternatius (2018, Edicions SECC) de Mike Resnick, Mai no he entès els robots (2019, Edicions SECC) de Mike Resnick, Les caigudes i altres relats (2019, Edicions SECC) d’Ian McDonald i Trescafocs (2021, Chronos) d’Adrian Tchaikovsky. També ha traduït més d’una dotzena de contes per a diverses revistes i antologies. Com a escriptor, ha publicat el recull de microcontes Els híbrids minvants (2017, Edicions SECC), la novel·la Cordegel (2021, Edicions SECC) i l’assaig Manuel de Pedrolo: punt final (2021, El Biblionauta).

Il·lustradora:

Sílvia Estall. Va néixer el 1995 i des de que era petita, té un llapis a la mà. Va estudiar Il·lustració i posteriorment Arts Gràfiques, però treballa en un altre sector (és igual quan llegiu això).

Ha il·lustrat per Edicions SECC amb la Txell Ozcáriz Xiuxiuejos terrorífics de Guy Maupassant i Monstruari, una antologia de diversos autors. També es l’autora de les cobertes de Xiuxiuejos terrorífics, El mestre del macabre: Edgar Allan Poe i les seves obres i Dames invisibles. Quatre contes de fantasmes.

Podeu trobar tot el que fa al seu web:

https://www.drawfolio.com/portfolios/silviaestall

NOUS RELATS A UN CLIC

  Apunta’t a la nostra llista de correu i al nostre nou conducte de comunicació editorial a Telegram i rebràs cada dos mesos un relat il·lus...