Una lectura des de la psicologia d'Els híbrids minvants, per Mercè Rigo Grimalt

Una aportació psicoanalítica a “Els híbrids minvants” d’ Edgar Cotes i Argelich

Freud planteja en el seu article “Lo Siniestro” (1919), que el que és sinistre és  una vivència contradictòria on el que és  estrany se’ns  presenta como conegut i el que és conegut es  torna estrany. Aquest sentiment que sent  familiar i conegut retorna a nosaltres amb una sensació de estranyesa i  contingut terrorífic, ens produeix angoixa. . El psiquiatra espanyol López Ibor explica que una vegada el pare de Kierkegaard li va explicar al seu fill la història del bandit generós, un ser que robava i assassinava per ajudar als pobres, una espècie de Robin Hood. Un tipus violent però generós.  Kierkegaard va quedar molt impressionat pel relat del seu pare, es va dirigir a l’ habitació, es va posar davant del mirall i mirant-se, li va agafar un atac d’ angoixa. López Ibor es pregunta què li va passar a  Kierkegaard en aquell  moment, per què es va angoixar tant?: Kierkegaard, va veure al criminal que tots tenim dins, va veure la possibilitat de que ell mateix es podia convertir en un bandit.

Edgar Cotes amb molta lucidesa i un gran domini del llenguatge, ens  mostra sintèticament i en poques paraules aquest punt de sinistre de les coses quotidianes que poden convertir-se en estranyes. El grup d’adolescents que visiten el cementiri i mengen “el compost de color verdós ...amb un gust exquisit; la recerca de la sirena que es converteix  en “una au rapinyaire”, la mosca com “una invasió definitiva”, l’escalfor dels llençols, el plaer de “la Mandra” que es converteix en “gèlides planxes d’acer, que el fermaven al llit amb força” i tants d’altres. Amb una gran lucidesa  expressa aquest punt tan fugisser del que és sinistre, tan difícil d’explicar en paraules. Edgar, que crec que té la maduresa del filòsof, no pròpia de la seva edat; ens parla reiterativament del problema del temps: “El bucle” de la repetició on ens porta el nostre JO que sempre ens acompanya, la tragèdia de la mort, aquest temps que continua, s’ allargassa i  s’escampa en el camp sideral o en la robòtica: “L’home tricentenari” i la  incertesa pròpia de la vida que il·lustra tan bé  en “El principi d’ incertesa”, de Schödinger, el científic de física quàntica que va idear l’ experiment mental de la caixa amb el gat, que opta per obrir-la i es troba amb el no saber, amb  la gran tragèdia DEL NO RES.  EL BUIT,  base de  l’ angoixa.

Mercè Rigo i Grimalt