Una aportació psicoanalítica a “Els híbrids minvants” d’ Edgar
Cotes i Argelich
Freud planteja
en el seu article “Lo Siniestro” (1919), que el que és sinistre és
una vivència contradictòria on el que és
estrany se’ns presenta como conegut i el que és conegut es torna estrany. Aquest sentiment que sent familiar i conegut retorna a nosaltres amb una
sensació de estranyesa i contingut
terrorífic, ens produeix angoixa. .
El
psiquiatra espanyol López Ibor explica que una vegada el pare de Kierkegaard li
va explicar al seu fill la història del bandit generós, un ser que robava i
assassinava per ajudar als pobres, una espècie de Robin Hood. Un tipus violent
però generós. Kierkegaard va quedar molt
impressionat pel relat del seu pare, es va dirigir a l’ habitació, es va posar
davant del mirall i mirant-se, li va agafar un atac d’ angoixa. López Ibor es
pregunta què li va passar a Kierkegaard
en aquell moment, per què es va angoixar
tant?: Kierkegaard, va veure al criminal que tots tenim dins, va veure la possibilitat
de que ell mateix es podia convertir en un bandit.
Edgar Cotes
amb molta lucidesa i un gran domini del llenguatge, ens mostra sintèticament i en poques paraules
aquest punt de sinistre de les coses quotidianes que poden convertir-se en
estranyes. El grup d’adolescents que visiten el cementiri i mengen “el compost de color verdós ...amb un gust
exquisit; la recerca de la sirena que es converteix en “una
au rapinyaire”, la mosca com “una
invasió definitiva”, l’escalfor dels llençols, el plaer de “la Mandra” que
es converteix en “gèlides planxes d’acer,
que el fermaven al llit amb força” i tants d’altres. Amb una gran lucidesa
expressa aquest punt tan fugisser del que és sinistre, tan difícil
d’explicar en paraules. Edgar, que crec que té la maduresa del filòsof, no
pròpia de la seva edat; ens parla reiterativament del problema del temps: “El bucle” de la repetició on ens porta
el nostre JO que sempre ens acompanya, la tragèdia de la mort, aquest temps que
continua, s’ allargassa i s’escampa en
el camp sideral o en la robòtica: “L’home
tricentenari” i la incertesa pròpia
de la vida que il·lustra tan bé en “El principi d’ incertesa”, de Schödinger,
el científic de física quàntica que va idear l’ experiment mental de la caixa
amb el gat, que opta per obrir-la i es troba amb el no saber, amb la gran tragèdia DEL NO RES. EL BUIT,
base de l’ angoixa.
Mercè Rigo i
Grimalt
